He viatjat i viatj molt per Europa. Quan em senten parlar català amb els meus companys de viatge, la major part d'europeus identifiquen la nostra llengua com a català, puix que la major part han passat les vacances al nostre país.
Ara, els qui no han sabut determinar el meu origen (i això parlant francès, alemany o italià), no m'han pres mai per espanyol: m'han dit que era balcànic, eslau de l'est... fins i tot finlandès. Fa poc, un amic valencià, anant amb taxi per Madrid, rebé una telefonada al mòbil. Sentint-lo parlar amb el seu accent i la seva pronúncia, el taxista li va demanar de quina regió d'Itàlia era.
Ara fa un parell d'anys, en un viatge a la Toscana, la meva companya i jo passàrem un matí a Pisa. Deixant de banda el fet que, pels voltants del Campanile se sentia parlar més català que espanyol o francès (en bona part a causa de viatges d'estudis de molts de joves catalans), tothom, sense excepció, ens va reconèixer com a catalans. Tres pisans ens explicaren que una bona part del turisme que rebien provenia dels Països Catalans. Mai no s'afiguraren que duguéssim passaport espanyol.
Ni per l'entonació, ni per la fonètica, el català no passarà mai per espanyol, llevat que es tracti de català parlat per espanyols, cosa ben freqüent.
Basta dir que diversos espanyols, als quals jo parlava en el meu espanyol aproximatiu, m'han demanat si era català o anglès.
Ara, els qui no han sabut determinar el meu origen (i això parlant francès, alemany o italià), no m'han pres mai per espanyol: m'han dit que era balcànic, eslau de l'est... fins i tot finlandès. Fa poc, un amic valencià, anant amb taxi per Madrid, rebé una telefonada al mòbil. Sentint-lo parlar amb el seu accent i la seva pronúncia, el taxista li va demanar de quina regió d'Itàlia era.
Ara fa un parell d'anys, en un viatge a la Toscana, la meva companya i jo passàrem un matí a Pisa. Deixant de banda el fet que, pels voltants del Campanile se sentia parlar més català que espanyol o francès (en bona part a causa de viatges d'estudis de molts de joves catalans), tothom, sense excepció, ens va reconèixer com a catalans. Tres pisans ens explicaren que una bona part del turisme que rebien provenia dels Països Catalans. Mai no s'afiguraren que duguéssim passaport espanyol.
Ni per l'entonació, ni per la fonètica, el català no passarà mai per espanyol, llevat que es tracti de català parlat per espanyols, cosa ben freqüent.
Basta dir que diversos espanyols, als quals jo parlava en el meu espanyol aproximatiu, m'han demanat si era català o anglès.