Paniceiros

Xuan   Wed Aug 30, 2006 6:25 am GMT
PANICEIROS

Conozo un país onde al mundu–y llamen
Zarréu Grandiella Picu la Mouta Paniceiros

Un mundu que perdéu l'aldu los caminos
Xerusalén llevantao na palma la mano d'un nenu

Un mundu que yera altu luminosu esbeltu
Naciente y fonte y vocación de ríu

Onde los homes callen y el silenciu ye renuncia
Onde escaecimos el ser Onde claudicamos

Un país onde la casa cai cai l'horru la ponte
El molín la ilesia l'home tamién cai

Onde la mirada yera pura cenciella
la xaceda que dexara la nube en cielu

Onde namás nos queda la memoria
corrompida de la infancia
La nuesa soledá
L'abandonu de nueso

Beautiful no? Here's another:

NEL DESIERTU

Nel desiertu
vi un bichu, nudu, bestial,
que, de rodies en suelu,
col corazón ente les manes
comía dello hasta fartese.
Dixi-y: "qué, ¿ta rico, amigo?"
"Ye amargo-amargo, contestó;
"Pero sábeme pola vida
porque ye amargo
y porque yel mio corazon."
Johnathan Mark   Sat Sep 02, 2006 5:29 pm GMT
I too am interested in what language this is--it looks almost like Castellano Canario, with the u's at the end of the word. Please answer, Xuan
Gringo   Sat Sep 02, 2006 7:01 pm GMT
I think it is Asturianu, Asturian-Leonese.
JR   Mon Sep 04, 2006 1:07 am GMT
I would say it is Galician, but it seems a little too much like Spanish to be Galician.
Gringo   Mon Sep 04, 2006 7:33 am GMT
No it is not Galician, it is Asturianu. Galician writting is different.

Paniceros is in Asturias, Spain. Xuan Bello is the author of the poems and he writes them in Asturianu.
Xuan Antón   Mon Sep 04, 2006 7:58 am GMT
Yes. It is Asturianu (Bable).

«What is it that you want to discuss about this poem?»

I wanted to discuss how beautiful and poignant it is and to share the beauty of the Asturian language.

LA FALA ASTUR
Selmanariu Luarca 14/08/27

Las dúas falan bien altu en fala dellas,
récia Vasconia, recia Cataluña.
ya mientres clamian el vivíu antanu
cul vivu güey axuntan.

Galicia melancólica suspira
ya la sua gaita señaldosa escuita:
ya cu'l falaxe de lus sieglus vieyus
todu lu amargu endúcia.

Asturias ta n-ayén, ya tatelexandu
diz comu ayenas las palabras suas:
nun quier nada de sou reciu nin sele
la pigarzosa Asturias.

Padre Galo (Fernán-Coronas)

IDIOMA ASTURIANA

Las dos hablan muy alto en sus lenguas,
recia Vasconia, recia Cataluña,
y mientras se quejan a gritos, unen el vivido ayer
con el vivo hoy.

Galicia melancólica suspira
y su gaita melancólica escucha:
y con la lengua de los siglos viejos
todo lo amargo endulza.

Asturies está en las nubes, y tartamudeando
dice como ajenas sus palabras:
no quiere nada suyo, ni recio ni suave,
la adormilada Asturies.